dilluns, 1 d’octubre del 2007

LA PRIMERA VISITA!!

Dijous quan vaig arribar la Laura em va acompanyar a buscar a la Marta a una xerrada que els hi feien els mossos d'esquadra, no se si s'enrecordava de que els dijous haviem quedat que hi aniria i al principi vaig pensar que potser li havia molestat el fet d'haver-la fet sortir de la xerrada. Després vem pujar a la seva habitació ja que al jardí feia bastanta fresca.
Al ser la primera trobada estava molt nerviosa perquè no sabia si aniria bé o no, ni si tindriem tema de que parlar.
Un cop a dins l'habitació li vaig començar a preguntar coses sobre la seva vida i també em va explicar que els mossos els havien parlat sobre les estafes, al final em va ensenyar un album de fotos de quan ella era jove i també de la seva familia.

BIOGRAFIA - capítol 1

La Marta va néixer a Barcelona, el dia abans de la Guerra, el 17 de Juliol de 1936. La seva mare i el seu pare estaven vivint a Barcelona, pero la familia del seu pare era de Manresa, per això quan ella tenia setmanes van venir a viure a Manresa. Els seus pares es deien Josep i Amèlia, el pare era fuster, i la seva mare anava a una casa a netejar.
Té dues germanes més petites, es diuen Maria Dolors i Montserrat.
El seu avi de Manresa es deia Joan.
A Barcelona també hi te familia (tiets, cosins...).
El seu pare va anar a la guerra. Ell anava a buscar menjar per les zones de Manresa i Igualada.
Quan era petita durant l'estiu anaven a pescar i a l'hivern anaven al cine. Em va explicar que de petita era molt nerviosa.
La feien aprendre a cosir.
Ella sortia a jugar al carrer amb les amigues i jugaven a saltar a corda, a fer la setmana, a les anaries...
La seva germana Maria Dolors anava a l'escola "Els Infants".
Va anar a l'escola de gran, té el càlcul mercantil sencer i la tenedoria (portar els números), tot i que em va dir que els números no se li donaven gaire bé.
Treballava en una fàbrica tèxtil on feien tiretes per la vora dels llençols, per a samarretes...
Ella és soltera, però te nebots.

Tot aixó és el que em va explicar a la primera visita, vaig poder veure fotos de quan era jove i dels seus pares, germanes, cosins... que em va agradar molt que me les ensenyés. També em va explicar com es juagava a alguns jocs dels que m'habia dit que jo no savia com es jugava.
La setmana que ve li portaré un àlbum de fotos meu, perquè pugui veure com es la meva famila.


*..carla..*

1 comentari:

Gemma ha dit...

Carla, has fet un bon treball. La vida de qualsevol persona és un tresor per ser descobert, i si se't dóna la oportunitat....comparteix la teva vida també.
Endavant, Carla.